Resultats de la cerca bàsica: 19

Fitxes de l'Optimot  | Fonètica i prosòdia
1. Pronúncia dels mots jo, ja
Font Fitxes de l'Optimot
En alguns parlars, el so inicial dels mots jo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies [...]
2. Alternances vocàliques en el verb veure: vore o veure? vorà o veurà?
Font Fitxes de l'Optimot
En alguns parlars, el diftong eu del verb veure es pronuncia com una sola vocal.  En valencià, en part del tortosí i en mallorquí, en lloc del diftong eu es pronuncia una o en el futur i el condicional: Ja voràs quin gatet tan bonic! Si parés més atenció al que fa, voria que això no li [...]
3. pronunciació del mot euro
Font Fitxes de l'Optimot
El mot euro es pronuncia diferent, segons la procedència de cada parlant:  - En català central i a Menorca i a les Pitiüses, la e d'aquest mot es pronuncia oberta i la vocal final es pronuncia u. - A Mallorca, la e es pronuncia oberta i la o final es pronuncia tancada. - En català occidental, [...]
4. Pronunciació de la lletra c en les sigles lletrejades
Font Fitxes de l'Optimot
, i no ce-de-érre) UPC (u-pe-sé, i no u-pe-cé) CNL (se-ena-éla, i no ce-ene-éle) Cal tenir en compte que l'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i que normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
5. Com es pronuncia cent anys? / Com es pronuncia sant Antoni?
Font Fitxes de l'Optimot
En construccions més o menys fixades com ara cent anys, sant Andreu o sant Antoni, malgrat que en els registres informals de vegades s'elideix la t final del primer mot, en els registres formals és preferible pronunciar aquesta t. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]
6. 'sèquia' o 'séquia'? / Pronúncia de 'séquia'
Font Fitxes de l'Optimot
D'acord amb el diccionari normatiu, el mot séquia s'escriu amb accent tancat. Aquesta grafia fou modificada en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Pel que fa a la pronúncia, en català occidental la e es pronuncia tancada, mentre que en català [...]
7. Iodització en la pronunciació d'alguns mots en certs parlars
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns mots patrimonials amb una ll no inicial en els quals, per raons etimològiques, en els parlars baleàrics sobretot, però també en certes zones del català central, aquesta ll es pronuncia com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem en mots com ara palla, ull, cella [...]
8. Pronúncia dels mots prefixats i compostos
Font Fitxes de l'Optimot
En general, a l'hora de pronunciar els mots prefixats, com ara semicercle, i els mots compostos, com economicosocial, es manté l'accent del formant de la dreta, és a dir, es conserva la vocal tònica d'aquest formant (cercle, social, respectivament), mentre que l'accent del formant de l'esquerra es [...]
9. Emmudiment de la segona consonant d'alguns grups consonàntics
Font Fitxes de l'Optimot
En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de [...]
10. Pronunciació dels mots arbre i marbre / Emmudiment de la erra a l'interior de mot
Font Fitxes de l'Optimot
valencians tampoc no se sol pronunciar la primera erra de perdre.  Igualment, és habitual no pronunciar la erra de la síl·laba pren- del verb prendre i derivats (com aprendre, comprendre o sorprendre) i cerndre en les formes d'infinitiu, futur i condicional: prendre, emprendre, prendré, prendria [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>